Back Amilase Afrikaans أميلاز Arabic Amilaza Azerbaijani Амилаза Bulgarian অ্যামাইলেজ Bengali/Bangla Amilaza BS Amyláza Czech Amylase Danish Amylasen German Αμυλάση Greek
 α-amilasa humana. S'hi pot veure un ió calci (color groc).  | |||||||||
| Identificadors | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Número EC | 3.2.1.- | ||||||||
| Número CAS | 9000-92-4
| ||||||||
| Bases de dades | |||||||||
| IntEnz | IntEnz view | ||||||||
| BRENDA | BRENDA entry | ||||||||
| ExPASy | NiceZyme view | ||||||||
| KEGG | KEGG entry | ||||||||
| MetaCyc | metabolic pathway | ||||||||
| PRIAM | profile | ||||||||
| Estructures PDB | RCSB PDB PDBj PDBe PDBsum | ||||||||
| |||||||||
L'amilasa, anomenada també ptialina és un enzim hidrolasa que té la funció de trencar el glucogen i el midó en sucres simples. Aquest procés es produeix principalment en les glàndules salivals (sobretot en les glàndules paròtides), en el pàncrees i, encara que en menor mesura, en el fetge i les trompes de falopi. Quan una d'aquestes glàndules s'inflama augmenta la producció d'amilasa i apareix elevat el seu nivell en sang. Els aliments que contenen molt de midó però poc sucre, com l'arròs i la patata, tenen un gust més dolç del que tindrien, ja que l'amilasa, en la boca, torna part del seu midó en sucre. El pàncrees fabrica amilasa (α-amilasa) per trencar el midó de la dieta en disàcarids i trisacàrids que són convertits per altres enzims en glucosa per proporcionar energia al cos. Les plantes i alguns bacteris també produeixen amilasa.
L'amilasa va ser el primer enzim conegut i aïllat per Anselme Payen el 1833 però li va donar el nom de diastasa.
Les amilases segons els seus isòmers es classifiquen en: α-amilasa, β-amilasa, γ-amilasa, pululanasa i isoamilasa.